<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552</id><updated>2011-07-07T23:39:09.878-07:00</updated><category term='relato'/><category term='chapurreau'/><category term='Aragonés Oriental.'/><category term='Bajoaragonés'/><category term='Lliterano'/><title type='text'>Chen: Lliteratura en Aragonés Oriental</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>6</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552.post-8773265691984332411</id><published>2010-08-24T02:05:00.001-07:00</published><updated>2010-08-24T02:07:08.440-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='relato'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='chapurreau'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bajoaragonés'/><title type='text'>La sirena atrapada</title><content type='html'>Lo “María Francisca”, barco de pesca de Paco, ere bambolechat de  forma suabe y rítmica per lo lluché oleache que se trencabe contra la  proa del barquet, a medida qu’éste abanzabe.  Eren, aproximadamén, les  six del matí d’un día de mach, y lo trayecto que seguíe la nabe se  repetíe, dia tras día, desde fie una bintena d’añs. La finalidad d’este  biache matinal ere recollí les rets que Paco, en la achuda d’Antonio, lo  seu achudán, abíe calat al mar lo día d’abáns, a la caiguda de la  besprá. Este ere un trayecto que, per sé cotidiá y recurrén, Paco podíe  realizá sin tindre que fe calculs ni marcacións bisuals pa sabé, en tot  momén, la posició del barco. A Paco li bastabe mirá cap atrás a les  llums de Peñíscola, y obserbá les formacións orográfiques de les  montañes que quedaben per la banda d’estribor, pa sabé que lo barco se  trobabe “a rumbo”, aisins com lo tems que faltabe p’arribá al caladero.&lt;p&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;            &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt; Lo  barco, d’uns diau metres d’eslora, estabe equipat en un motor  semidiesel que produíe un “pop”, “pop” rítmic. Este sonit, a Paco li  pareixíe música celestial perque, ise barco –lo seu barco- ere la  ferramenta que li permitíe “traure a dabán” a la seua familia, la cual  estabe constituida per María, la seua dona, y los dos fills, Maricarmen y  Francisquet. Paco duebe mes de trenta añs al mar. Als catorce, ba  comenzá a pescá en Visén, un patró que ere lo propietari del “Vicente  Antonia”, lo cual teníe un porte mol mes importán que lo “María  Francisca”. Pero, al cap de buit o nou añs, cuan Paco ya abíe deprés lo  dur ofici de mariné-pescadó, ba decidí comprá este barco a un mariné que  se chubilabe y no teníe descendens que puguesen continuá en la empresa  familiá. Paco ba possá en práctica lo refrán que diu que bal mes sé cap  de rató que coa de lleó, y no se arrepentíe d’aber prest isa decisió.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;              Ciartamén, los primés añs com patró y propietari del “María Francisca”  no ban sé res fácils, perque l’amortizació del préstamo que ba tindre  que suscribí p’adquirí lo barco li ba ocasioná alguns suós –inclus en  inbiarn- pero, finalmén, ba podé cancelá lo préstamo ipotecari y esto li  ba proporcioná un gran respiro pa lo desembolbimén de la economía  familiá. Lo barco ya ere totalmen seu y. a excepció de lo coste de les  reparacions y les reposicións de les rets, ademés de lo estipendio que  representabe lo comestible, la seua ferramenta de treball marinera no  teníe atres gastos importans (excepció feta d’alguna rebisió del motor, o  una esporádica reparació menuda). Tot esto se reflechabe, positibamén,  en lo balance mensual de entrades e ixides, y a pesá de que les captures  abíen disminuit durán los radés añs, Paco podíe mantindre dignamén a la  seua familia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Mentres que lo barco se apartabe  lentamen del port, Paco controlabe lo timó de la nabe y, al cap de un  bon rato de nabegá en silencio, ba empezá a parlá en Antonio, lo seu  achudán en les faenes de pesca:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             “Antonio, abuí no  tenim ben de llebán, la mar está casi calmada y podrem traure les rets  mol tranquilamén. No com abans d’air que mos bam bambolechá tan que  pareixíe qu’estabem ballán la jota”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Antonio  ba  asentí en un mobimén de cap, pero no ba di res. Teníe setche añs y duebe  en Paco solamén uns mesos. Algunes boltes se marechabe, epecialmen lo  día al que se referíe Paco y ba tirá per la borda lo desayuno temprá  qu’abíe ingerit, e inclus lo sopá de la nit d’abans, ya dicherida, en  forma de bilis y atres fluids amargs.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Mentres que se  dirichíen al seu punto de destí, qu’estabe situat a unes tretche milles  del port, la aurora omérica de rosáceos dits, ba empezá tímidamen a fe  acto de presencia. Lo cial estabe surcat per nugols estratocúmuls de  poca densidad qu’anaben adquirín una tonalidad rosa-ateronchada.  Entonces ban comenzá a sobrebolá lo barco dos o tres gabiotes  patinadores. Les cuals eren fieles acompañans de Paco, cuan éste  comenzabe a ixecá les reds. Dintre de éstes, atrapats y sin posibilidad  de lliberació, ixíen principalmen llenguados de talla menuda, alguns  salmonetes, uns cuans cangrejos y una cantidad abundanta de moluscos  “Mures púrpura” (los cuals, encara que Paco no u sabíe, habíen prest  este nom perque en la antigüedat, una sustancia que teníen en lo seu  intestino serbíe pa teñi les capes ceremonials dels alts dignataris de  Roma). Estos moluscos, denominats “cañaillas” en Andalucía, no teníen  casi ningún baló comercial, pero la operació de desenredalos de les rets  constituíe una operació mol laboriosa, perque les seues conches  formaben una serie de protuberancies y de picos que s’enmarañaben en les  fines malles de les rets de Paco. Ñabíe boltes qu’ere necesari tallá un  fil de la ret pa conseguí lliberalos, y esto motibabe que Paco gritare  un exabrupto referit a algú personache de la “corte celestial”… Esto,  afortunadamén, ocurrie mol de tart en tart.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Les  gabiotes no acompañaben gratuitamén al barco de Paco: sabíen, per  experiencia, que cuan en les rets apareixíe algún peixet no  comercializable –per causa de lo minuscul del seu tamañ o per la poca  calidat del peix en cuestió- Paco lo tirabe al mar y les gabiotes se  tiraben rapidamén a disputaselo.  Los peixos desechats no eren abundans  en número y en tamañ, pero les inteligentes gabiotes sabíen que una o  dos d’elles teníen casi asegurat lo desayuno…&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Lo  barco continuabe nabegan al rumbo que li marcabe lo seu patró, rumbo que  casi sempre ere inbariable perque, una bolta que lo “María Francisca”  rebasabe la bocana del port y salbabe lo espigó, solamén ere necesari  bariá de rumbo en una ocasió, y esta bariació ere de solamen díau grados  de bitácora. Este cambi de rumbo se fie cuan lo menut faro del espigó  se enfilabe en lo castell del Papa Lluna. (Paco no sabíe qui abíe segut  ise Papa, conegut en los llibres com Benedicto XIII, pero se serbíe de  l’enfilació del castell papal pa aná al pun agon li esperaben los peixos  que, una bolta benuts, li proporcionaben los michos pa podé biure ell y  la seua familia).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Mentres que Paco estabe absort en  los seus pensaméns y recuerdos se ba doná cuenta de que estaben arribán  al pun en que abíen calat les rets la nit de abáns, y ba di a Antonio:  “¡Noi, despertat que ya estem arribán! ¡Que t’as pasat  casi tot lo  trayecto dormit!” Antonio, per chobe y perque no solíe llechí mes que lo  “As”; Marca” y algun’atra rebista de chobens, ignorabe qui ere Camilo  J. Cela, lo premio Nobel y que, ademés, ba sé Senadó per designació real  en les primeres Corts democrátiques, per lo que no li ba contestá que  “no estabe dormit sino dormín, ya que no ere lo matéix está jodido que  jodén…”. Per tan, se ba incorporá de la bancada agon estabe tumbat y se  ba aprestá a agarrá en un bichero una de les boyes que coronaben les  rets.  Paco ba maniobrá cuidasosamén pa aproximá la banda de estribó del  barco a la primera baliza y, cuan mediaben solamén uns metros, ba pará  lo motor.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Esta maniobra, per constituí una repetició  cotidiana desde fie mols añs, no entrañabe dificultat alguna pa un  experimentat mariné com ell.  Y lo seu achudán, Antonio, no ba fallá en  la maniobra y ba enganchá la argolla de la baliza en lo bichero. A  continuació, cuan lo barco ba detindre totalmén l’inercia de l’arrancada  del barco, los dos ban comenzá a tirá de les rets qu’estaben calades.  Esta operació  no requeríe mol esfors, perque la grosó tan dels cabos  que circundaben la ret com la malla de la mateíxa ret, eren reduits, y  també les plomades que llastraben les rets. Tampoc les pezes atrapades  representaben un esfors adicional, perque se tratabe de especies de  tamaño menut. Així es que, a medida que anaben colocán cuidadosamén en  la cubierta del barco la ret qu’anabe ixín del aigua, ban comenzá a  apareixe algú qu’atre llenguado, de cuan en cuan un salmonete, y les  omnipresentes “cañailles”, completamén enganchades en les malles de la  ret.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Cuan abíen cobrat uns sixanta metres de ret, ban  percibí que no podíen continuá cobrán, perque la ret presentabe una  gran e inusual resistencia. Paco ba proferí un dels seus tacos classics,  a lo cual ba coninuá la seua interpretació profesional sobre la posible  causa de la obstaculizació. “Seguramén s’a enchanchat la ret en una  roca”. Pero pronte se ba doná cuenta de qu’isa no debíe sé la causa de  lo enganche perque, cuan fien mes forza, la ret cedíe una mica, pero ere  necesari fe una forza mol superió pa podé continuá cobran ret. Un momén  después, Paco ba proferí un atre exabrupto: “¡Coño!,  s’a debut  enganchá un jodido delfí, a la bista de lo que se resistís la ret…”&lt;/p&gt;&lt;p&gt;              Paco y Antonio ban continuá jalán de la ret en tota la seua forza, pero  l’abance de la red que traíen del mar se realizabe de manera mol lenta y  laboriosa. Cuan estaben comenzán a acusá lo cansancio produit per lo  esfors que requeríe esta operació, ba apareixe en la superficie del mar,  a escasamén treinta metres de distancia del barco, lo cap y part del  busto de una dona chebe y mol guapa. Los seus cabells eren d’un rubio  dorat, la pell blanca pero una mica sonrosada, y la sorprendenta dona  també acusabe un ciart cansanci, lo cual se manifestabe en una  respiració profunda e intermitenta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             La sorpresa de  Paco y de Antonio causada per esta sorprendenta y misteriosa aparició es  mol difícil de describí. La primera acció refleja dels dos ba sé soltá  les mans que sujetaben la ret y marchá d’estampida en lo barco, pero  Paco ba reaccioná, casi instintibamén, y ba torná a agarrá atra bolta  l’art de pesca que tans esforzos les estabe costán recuperá, perque ba  pensá que se debíe tratá d’una náufraga. Al mateix tems ba di al seu  achudán, en una ciarta exaltació: “¡Cobra en forza de la ret perque  tenim que procurá rescatá a isa dona abans de que se aufego!”  &lt;/p&gt;&lt;p&gt;              Pero la sorpresa inicial de Paco ba aumentá considerablemén cuan la  guapa chobe qu’abíe aflorat a la superficie se ba dirigí a Paco en una  beu cálida y armoniosa, pero que patentizabe un ciart enfado, dienli:  “¡Bona me l’abeu chugat! ¿Com se bos a ocurrit ficá una barrera de  cordes dintre del mar bloquechán lo meu camí? ¿Es que no sabeu que lo  mar es lliure?”&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Paco anabe d’una sorpresa a un’atra,  totes bastán inusuals y enigmatiques. Aquella dona –qu’ell considerabe  una posible náufraga procedén d’algún barco que se debíe aber fundit  prop de la costa llebantina- ara li acusabe, ¡a ell! (que no fíe atra  cosa que fe lo seu treball cotidiá y completamén legal, que consistie en  aber calat les seues rets en lo seu caladero abitual, desde fie mols  añs…). Pero ba reaccioná, una mica enfadat -milló dit, bastán cabrechat-  dienli: “¡Díxate de monsergues y permanéix quieta pa que puguem  rescatate!” Y una bolta dit esto, ban redoblá los seus esforzos, pero  cuan la chobe estabe a uns diau metros de l’embarcació, Paco casi ba  sufrí un colapso: Ademés del cap y del busto mostrats inicialmen, ara ba  aflorá a la superficie una coa de peix… ¡Aquella chobe no teníe cames  sino un’estructura de peix! La capacidad de sorpresa de Paco s’abie  agotat. ¡Aquello ere imposible! Reponense una mica de la seua  consternació, ba gritá a la guapa chobe: “Pero tú, ¿qui coño eres? ¿Qui  eres y que fas ací?”&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             La resposta d’ella no ba sé  menos enigmática: “Com salte a la bista, yo sic una sirena. Bisco al  Mediterráneo, me digüen Sofia y bach –bueno, anaba- al Festival de Cine  de Peñiscola. Neptuno, lo meu jefe, me ba di que entre les películas  antigües d’este festival ban a proyectá “Escuela de Sirenas”, y tinc  curiosidad e interés en aberiguá com es isa escola, perque yo sic casi  illetrada –perque no bach podé aná a la escola secondaria- y bull  amillorá los meus coneiximéns culturals”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Paco ba  pensá qu’aquella chobe li estabe prenén lo pial, y ell no estabe d’umor  pa soportá chances ni bromes. Ell ignorabe qui ere ise Neptuno, y si  alguna bolta abíe sentit parlá de sirenes creíe qu’iso ere un cuento,  una fabulació com la de los Reis Magos. Per tan, ba optá per no  contestali y ba dedicá tota la seua atenció, y les seues forces, a tirá  de la ret pa acabá d’una bolta en aquella extraña y poc agradable  situació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Cuan la part de la red en que estabe  atrapada la sirena se trobabe prop del costat de la borda del barco,  Antonio, sujetán la ret en lo bichero, y Paco en les seues mans, ban  conseguí lliberá a la sirena. La tal Sofia, en una extraña sonrisa, les  ba di: “Bueno, a bore si no fiqueu trampes dintre d’este mar, perque lo  mateix que yo m’ai quedat enredada esto li pot sucedí també a mols atres  peixos”. Y dirigín a Pedro una sonrisa, mitad burlona y mitat  d’agraimén, li ba guiñá un ull, ba fe una pirueta en la coa, se ba  sumergí al mar, y ba desapareise nadán en direcció al port de Peñíscola.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;              Paco ba tardá un bon rato en recuperá la calma y la serenidad. Una  bolta lliberats del obstacle qu’abíe supost lo cos de la sirena retengut  en la ret, l’operació de cobrá les dos rets la ban realizá en bastanta  celeridad. Cuan, dimpués d’acabá l’operació, Paco ba ficá rumbo al port,  inicián lo trayecto de tornada, se ba frotá los ulls en un intento de  borrá aquella extraña bisió, y confián lo gobiarn del barco a Antonio,  ba empezá a traure de les rets los especimens que constituíen la captura  de aquella nit. Esta operació la fie maqinalmén, sin concentrase en lo  qu’estabe fen. Lo seu pensamén, casi obsesiu, ere: “¡Pero com coño bach a  contá yo al bar lo que m’a pasat! Pensarán que sic un mentirós o que  m’ai tornat lloco…&lt;/p&gt;&lt;p&gt;             Mentres tan, lo sol matinal  comenzabe a calentá y a ficá morenos –o rochos com un cangrejo- los  cosos de los no mol numerosos bañistes  d’aquell matí de finals de mach.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Raúl Vallés. La Cañada del Verich.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4247906522924879552-8773265691984332411?l=aragonesoriental.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/8773265691984332411/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4247906522924879552&amp;postID=8773265691984332411' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/8773265691984332411'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/8773265691984332411'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/2010/08/la-sirena-atrapada.html' title='La sirena atrapada'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552.post-7199128932871642359</id><published>2009-01-24T08:06:00.000-08:00</published><updated>2009-05-28T05:41:19.417-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bajoaragonés'/><title type='text'>LO PRIMÉ ENAMORAMENT</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;"&gt;¿Quí,  de la nostra generació, no li a tengut un primé amor?. Aquell enamorament  de adolescent, llimpio y pur, sin altre desich que agradá a la persona  ensominá en un suminis comportament, mol a sobin ple de hipocresía,  manifestant una manera de sé mol diferenta a la que berdaderament es  un.&lt;/span&gt; &lt;p align="justify"&gt;     &lt;span style=";font-family:Arial;font-size:100%;"  &gt;Si  fem cas als astrologics, ells digüen que l'amor es una mezcolanza de  la influancia de dos astres: Marte y Venus. Lo primé regís lo sexe  y lo segundo los afects, entre los que se troben l'amor, ademés d'els  apetits y les inclinacions mes diberses, desde los chocs a les mes bariades  sensacions placenteres. Perque pa Marte, lo siñó de la guiarra y dios  de la forza, l'amor es no mes que un choc, un repos dimpués de la lucha,  dimpués de la reñida.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p align="justify"&gt;     &lt;span style=";font-family:Arial;font-size:100%;"  &gt;Torno  a aquell amor a caball entre la adoleszancia y primera chubentut. Un  amor al que lo dichós Marte, pareis que está de bacacions y lo incipient  sexe no te la forza y preponderancia que tindrá al corre d'els añs.  Una forza que explosionaríe a la soledat d'ls amagatalls de la negulosa  alcoba. Aquesta edat a la que beure no mes la puntilla de un bis o un  chinoll a una femella, fíe mes sensació que beure ara uns pits chobens  y ben formats. Y no dic res si se conseguíe beure, en alguna reboltilla,  una cuisa, o si alguna dona se sentai a manera descuidada, amostran  los seus encants.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p align="justify"&gt;     &lt;span style=";font-family:Arial;font-size:100%;"  &gt;Lo  primé enamorament es com un ríu que no te retorn. Per ell am bist  pasá uns barquets de la clase "oportunitat" y de la flota  anomenada "ocasió". Un barco se anomenaí "te bull",  atre "primé bes", atre "acariciá"... Y tots amagats  a una boira anomenada "fugaces mirais". Una boira causá,  pot sé, per les estorbais del temps anomenades "temó", "represió",  "educació equibocá"... Lo resultat ba se, tal beu, "rumbo  equibocat". ¿O a lo milló no? Es berdat que bam tindre unes bibencies,  unes sensacions, unes ilusions que, per desgracia, adolescents y chobens  de ara no les disfrutarán.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p align="justify"&gt;     &lt;span style=";font-family:Arial;font-size:100%;"  &gt;També  es ciart que tot este cúmul de circunstancies adberses básiques de  entorn social y cultural, desfaborables pal home, ban influenciá en  moltes árees de la segua personalidat, com per exemple, fenlo mol a  sobin, o be prepotent o be tímit.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;span style="font-family:Arial;font-size:100%;"&gt;En  fin, per no fe masa llarga esta disertació, no mes diré que l'amor  del que yo parlo es com un espejismo del que se considere futur amor  de berdat, complet y zancé, y que arribará en uns añs. ¿O acás  l'espejisme del amor berdadé es lo que esperem trobá?. ¿Cual es lo  berdadé? ¿Cual complaís mes al ser umá y lo umplis mes de interiors  y positibes satisfaccions?. ¿Cual li fa mes profit o li done mes ternura  d’espírit? Cha en parlarem...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jesús Martínez Fabón. 2008. Torrevelilla.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4247906522924879552-7199128932871642359?l=aragonesoriental.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/7199128932871642359/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4247906522924879552&amp;postID=7199128932871642359' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/7199128932871642359'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/7199128932871642359'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/2009/01/lo-prim-enamorament.html' title='LO PRIMÉ ENAMORAMENT'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552.post-3419500953429128451</id><published>2008-11-04T11:34:00.000-08:00</published><updated>2008-11-09T07:19:05.803-08:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Aragonés Oriental.'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliterano'/><title type='text'>Un baúl plle d´añs</title><content type='html'>&lt;span&gt;Coma a un crepúsculo que s´acerque,&lt;br /&gt;coma a una dimensió espurgada,&lt;br /&gt;coma a un teixonet estrabiat,&lt;br /&gt;s´asome un baúl,&lt;br /&gt;s´asome la beu estrabiada&lt;br /&gt;y tornem al retorno neperiano&lt;br /&gt;y a una circunstancia estrabagán de Wilde.&lt;br /&gt;Dengú se´n ba percatá de Pedro Páramo,&lt;br /&gt;ni de les besitadores de Pantaleón...&lt;br /&gt;ni se ba rebuscá a un badil les pedres angulás d´una pizarra.&lt;br /&gt;Només ba brillá una llum que algo ba absorbí y ba pasá un añ més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pablet de Dronda. 2008.&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="350"&gt; &lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/05OSp4dTn5g"&gt; &lt;/param&gt; &lt;embed src="http://www.youtube.com/v/05OSp4dTn5g" type="application/x-shockwave-flash" width="425" height="350"&gt; &lt;/embed&gt; &lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4247906522924879552-3419500953429128451?l=aragonesoriental.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/3419500953429128451/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4247906522924879552&amp;postID=3419500953429128451' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/3419500953429128451'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/3419500953429128451'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/2008/11/un-bal-plle-ds.html' title='Un baúl plle d´añs'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552.post-5877078307898525623</id><published>2008-09-15T09:02:00.000-07:00</published><updated>2008-09-17T05:30:11.496-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliterano'/><title type='text'>La estasiò del tren</title><content type='html'>Lo tren sempre á tengut una fascinasiò mol espesial. Cuan yo era petita, y aixo fa ya...¿Cuans añs?, bueno e igual, lo tems ña vegades que no conte cuan rememoren coses que han estat dormides, pareis que tot á pasat antes de aí...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuan yo era petita vivia a una torre y ,cada tarde, allá a les 8, me quedaba miràn allà llun, allí agón pareís que l´horizonte se chunte en la terra, per allí pasabe un tren que yo podiba veure com si fos un cien pies, un cuc llarc, mol llarc...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Portabe una máquina que corribe y pitabe, pareisibe que tenibe molta prisa en arribá a la estasiò. Aquella estasió tenibe molta importansia en aquell tems; abuy cada vegada que la miro sinto pena y añoransa...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo era una nena petita que aquell tren la fie somia en mons diferéns; en grans siudàts; en maravilloses histories; y en la meua inosensia pensaba que tota aquella chen que anabe en aquell tren eren felises. ¡ Quina sor tenen!, pensaba. Aquella máquina tirabe un fum espés y negre que puyabe hasta´l sel y, yo, lo miraba hasta que desapareisebe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Han pasat mols añs. Ara hay viachat en tren Talgo; hay vist grans estasións y ara se que tota la chen tenim probllemes: a rratos som felises y a rratos no; tamé se que los millons añs eren aquells que yo somiaba en vianches en tren, en coneise molta chen...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La estasiò del meu lloc allavóns estave en actividad: paraben trens de pasajeros y trens de carga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui sinto molta pena cada vegada que la miro, y casi no la reconec; no allí está estática coma testimonio de lo que un di va significá y la vida que va doná a molta chen. Sinto nostalgia de aquells añs y penso: los crípos petíts dels añs dos mil no podrán veure y deleitás mirán aquell tren tan negre y tan alt que arribabe hasta´l sel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;María Aurora Ariño Fantova. 1998. La Llitera.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4247906522924879552-5877078307898525623?l=aragonesoriental.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/5877078307898525623/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4247906522924879552&amp;postID=5877078307898525623' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/5877078307898525623'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/5877078307898525623'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/2008/09/la-estasi-del-tren.html' title='La estasiò del tren'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552.post-5733590057559650185</id><published>2008-09-15T08:35:00.000-07:00</published><updated>2008-09-15T11:39:01.178-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliterano'/><title type='text'>Memories</title><content type='html'>Vay a fe unes memories,&lt;br /&gt;de fa cincuenta y vuit añs&lt;br /&gt;y de les costums d´Albelda&lt;br /&gt;en los petits y en los grans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ancomensen pels petits,&lt;br /&gt;de cuan yo anaba a l´ascuela&lt;br /&gt;que a la hora acostumbrada,&lt;br /&gt;tocabe una campaneta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Acabat de llevantá,&lt;br /&gt;Mincha sopes y crostó&lt;br /&gt;d´aquell pa pastat a casa,&lt;br /&gt;que ere d álimen y bo.&lt;br /&gt;(...)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Joaquín Carrera Quinquillá.&lt;br /&gt;1979. Albelda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DYY5ONKEvkA&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/DYY5ONKEvkA&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4247906522924879552-5733590057559650185?l=aragonesoriental.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/5733590057559650185/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4247906522924879552&amp;postID=5733590057559650185' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/5733590057559650185'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/5733590057559650185'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/2008/09/memories.html' title='Memories'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4247906522924879552.post-2609365108659002805</id><published>2008-09-15T08:29:00.000-07:00</published><updated>2008-09-15T09:00:26.299-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliterano'/><title type='text'>Plan de nivell de vida</title><content type='html'>Vay a fe un petit relato,&lt;br /&gt;del plan del nivell de vida&lt;br /&gt;que no tocará altre remey,&lt;br /&gt;c´apretamos la cotilla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tots volem comoditats,&lt;br /&gt;tots volem divertisions&lt;br /&gt;Pero..., cuan cauen les lletres,&lt;br /&gt;a les cases, ña ragons.&lt;br /&gt;(...)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Joaquín Carrera Quinquillá&lt;br /&gt;1971. Albelda.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4247906522924879552-2609365108659002805?l=aragonesoriental.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/feeds/2609365108659002805/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4247906522924879552&amp;postID=2609365108659002805' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/2609365108659002805'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4247906522924879552/posts/default/2609365108659002805'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://aragonesoriental.blogspot.com/2008/09/plan-de-nivell-de-vida.html' title='Plan de nivell de vida'/><author><name>Plataforma No Hablamos Catalán</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
