sábado, 24 de enero de 2009

LO PRIMÉ ENAMORAMENT

¿Quí, de la nostra generació, no li a tengut un primé amor?. Aquell enamorament de adolescent, llimpio y pur, sin altre desich que agradá a la persona ensominá en un suminis comportament, mol a sobin ple de hipocresía, manifestant una manera de sé mol diferenta a la que berdaderament es un.

Si fem cas als astrologics, ells digüen que l'amor es una mezcolanza de la influancia de dos astres: Marte y Venus. Lo primé regís lo sexe y lo segundo los afects, entre los que se troben l'amor, ademés d'els apetits y les inclinacions mes diberses, desde los chocs a les mes bariades sensacions placenteres. Perque pa Marte, lo siñó de la guiarra y dios de la forza, l'amor es no mes que un choc, un repos dimpués de la lucha, dimpués de la reñida.

Torno a aquell amor a caball entre la adoleszancia y primera chubentut. Un amor al que lo dichós Marte, pareis que está de bacacions y lo incipient sexe no te la forza y preponderancia que tindrá al corre d'els añs. Una forza que explosionaríe a la soledat d'ls amagatalls de la negulosa alcoba. Aquesta edat a la que beure no mes la puntilla de un bis o un chinoll a una femella, fíe mes sensació que beure ara uns pits chobens y ben formats. Y no dic res si se conseguíe beure, en alguna reboltilla, una cuisa, o si alguna dona se sentai a manera descuidada, amostran los seus encants.

Lo primé enamorament es com un ríu que no te retorn. Per ell am bist pasá uns barquets de la clase "oportunitat" y de la flota anomenada "ocasió". Un barco se anomenaí "te bull", atre "primé bes", atre "acariciá"... Y tots amagats a una boira anomenada "fugaces mirais". Una boira causá, pot sé, per les estorbais del temps anomenades "temó", "represió", "educació equibocá"... Lo resultat ba se, tal beu, "rumbo equibocat". ¿O a lo milló no? Es berdat que bam tindre unes bibencies, unes sensacions, unes ilusions que, per desgracia, adolescents y chobens de ara no les disfrutarán.

També es ciart que tot este cúmul de circunstancies adberses básiques de entorn social y cultural, desfaborables pal home, ban influenciá en moltes árees de la segua personalidat, com per exemple, fenlo mol a sobin, o be prepotent o be tímit.

En fin, per no fe masa llarga esta disertació, no mes diré que l'amor del que yo parlo es com un espejismo del que se considere futur amor de berdat, complet y zancé, y que arribará en uns añs. ¿O acás l'espejisme del amor berdadé es lo que esperem trobá?. ¿Cual es lo berdadé? ¿Cual complaís mes al ser umá y lo umplis mes de interiors y positibes satisfaccions?. ¿Cual li fa mes profit o li done mes ternura d’espírit? Cha en parlarem...

Jesús Martínez Fabón. 2008. Torrevelilla.